LA FRUITA SE’N VA DE FESTA | Versió en valencià

Açò eren dos mandarines, una poma, un kiwi i dos plàtans que estaven mooolt contents, doncs prompte aplegava el nadal i pel que els havien contat, això era tota una festa. De ben segur els engalanarien en precioses safates per a ficar-les de postres damunt les taules, on les famílies podrien tastar-los a gust gaudint del seu sabor.

Aiiiii que sabien ells el que els esperava!!

Les mandarines es deien Meleta i Dolceta. La poma es deia Reme. El kiwi Llavorí. I els dos plàtans, a un Groc i a l’altre Sucrós.

Bé, doncs van arribar els dies de nadal i una dona els va comprar. De la fruiteria se’ls va emportar a sa casa i allà els va col·locar a la cuina, al costat d’unes altres fruites, com el raïm i les peres. Van passar unes quantes hores de silenci absolut fins que va sonar per primera volta el xiulet estrident del timbre “piiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii” i van entrar per la porta dos persones. Després al cap de poca estona, va tornar a sonar. I a sonar. I a sonar: “piii piiiiiiiii piiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii…” I així d’aquesta manera la casa d’aquella dona es va omplir de gent, tant de nens i com de majors. Semblava que la família sencera s’havia reunit per a celebrar la nit de nadal tots junts.

Mentre les fruites continuàvem a la cuina veient com la gent sortia i entrava amb plats… A la fi va aplegar l’obscuritat i el silenci de nou… “SSSSSHHHHH”, quina calma, només s’escoltaven les veus baixetes, estàvem sopant al menjador!

Segur que penseu que estaven avorrides les nostres fruites, però no… van estar en tot moment xarrant de com seria entrar dins del cos humà i anar perdent la forma a l’entrar a la boca… allò els semblava tota una aventura.

Per fi, passada una llarga estona, les persones van entrar de nou a la cuina i…. les van col·locar en una safata molt bonica. Estaven emocionades!!! Anaven a posar-les al mig de la taula. Una volta allí van veure que tenien de veïna una altra safata.

̶ Però què és això???– va dir Sucrós, el plàtan.

̶ No ho he vist mai  ̶ va contestar Meleta, la mandarina.

̶ Són els dolços típics de nadal, es diuen torrons i polvorons  ̶ una veueta més enllà va afegir. Es tractava d’una una pinya preciosa situada molt propet d’elles que va continuar dient ̶  ,normalment estan fets d’un sucre diferent al nostre, com el de les llepolies… però les persones solen menjar-ne durant aquests dies de festa.

Va ser dir això, i la família va començar a triar. Les fruites es van quedar totes decebudes… doncs veien com la safata de polvorons i torrons s’anava quedant cada volta més buida mentre elles continuaven quasi totes allí.

Aleshores, la pinya que es va donar compte de la seua decepció els va dir: “tranquil·les, fruites, açò es avui perquè estan de festa i els agrada menjar coses diferents, però els dies de cada dia us solen triar a vosaltres.”

Le fruites van respirar profund i amb tota la paciència del món van decidir esperar.

I van esperar tooota la nit.

I tooot el dia de demà.

I quan ja quasi pensaven que no les anaven a tastar…

Van arribar els dies després del nadal. Tot va tornar a la normalitat i aleshores van poder gaudir de ser provades, tastades i menjades amb felicitat per aquella senyora i els altres habitants de la casa.

Perquè heu de saber que… si ú vol alguna cosa dolceta… es a dir, si a tú que m’escoltes t’abelleix alguna cosa dolceta per a menjar, realment, poques coses hi han tant saboroses i sanes per al cos com una fruiteta fresca. Les fruites t’aporten moltes vitamines, minerals i fibra, essencials per a que el teu cos funcioni bé i després pugues saltar, ballar i jugar ple d’energia i vida. En canvi, els dolços artificials com les llepolies no t’aporten res, i per contra, dificulten que el teu cos es conserve sa i funcione com toca. Així que menja fruita tots els dies i manté els altres tipus de sucres a ratlla, tastant-los només en ocasions especials.

I com en diem sempre, conte comptat, ja s’ha acabat.

LA FRUTA SE VA DE FIESTA | Versión en castellano

Esta es la historia de dos mandarinas, una manzana, un kiwi y dos plátanos que estaban muy felices, pues pronto sería navidad y por lo que les habían contado, se trataba de una gran fiesta. Así que seguro las adornarían en preciosas bandejas como postre encima las mesas para que las familias pudieran probarlas a gusto disfrutando de todo su sabor.

¡¡Aiiiii que sabían ellas de lo que les esperaba!!

Las mandarinas se llamaban Mielecita y Dulcecita. La manzana se llamaba Reme. El kiwi Semillín. Y los dos plátanos, a uno Amarillo y al otro Sabrosón

Bien, pues llegaron los días de navidad y una mujer las compró. De la frutería se las llevó a su casa y los colocó en la cocina, junto a otras frutas, como la uva y las peras. Pasaron unas cuántas horas de silencio absoluto hasta que sonó por primera vez el silbato estridente del timbre “piiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii” y entraron por la puerta dos personas. Después al cabo de poco rato, volvió a sonar. Y a sonar. Y a sonar: “piii piiiiiiiii piiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii”. Y así de este modo la casa de aquella mujer se llenó de gente, tanto de niños como de mayores. Parecía que la familia entera se había reunido para celebrar la noche de navidad todos juntos.

Mientras las frutas continuaban allí viendo como la gente salía y entraba con platos… hasta que al fin volvió la oscuridad y el silencio de nuevo. SSSSSHHHHH… qué calma, solo se escuchaban sus voces bajitas, la familia estaba cenando en el comedor.

Seguro que pensáis que nuestras frutas estaban aburridas, pero no… estuvieron en todo momento charlando de cómo sería entrar dentro del cuerpo humano e ir perdiendo la forma al entrar en la boca… la verdad es que aquello les parecía toda una aventura.

Por fin, pasado un largo rato, las personas entraron de nuevo a la cocina y las colocaron en una bandeja muy bonita. ¡¡Estaban emocionadas!! Iban a ponerlas en medio de la mesa. Una vez allí vieron que tenían de vecina otra bandeja.

̶ ¿Pero qué es eso?– dijo Sabrosón, el plátano.

̶ No lo he visto nunca  ̶ respondió Mielecita, la mandarina.

̶ Son los dulces típicos de navidad, se llaman turrones y polvorones  ̶ añadió una vocecilla de más allá. Se trataba de una piña preciosa situada detrás de ellas que continuó diciendo ̶  normalmente están hechos de un azúcar diferente al nuestro , como el de las golosinas… pero las personas las suelen comer durante estos días de fiesta porque son dulces típicos de navidad.

Fue decir esto y la familia empezó a coger de aquí y de allá. Las frutas se quedaron todas decepcionadas… pues veían como la bandeja de polvorones y turrones se quedaba cada vez más vacía mientras ellas continuaban casi todas allí.

Entonces, la piña que se dio cuenta de su decepción les dijo: “tranquilas, frutas, esto es hoy porque están de fiesta y les gusta comer cosas diferentes, pero los días de cada día os suelen elegir a vosotras”.

Las frutas respiraron profundo y con toda la paciencia del mundo decidieron esperar.

Y esperaron toooda la noche.

Y tooodo el día de mañana.

Y cuando ya casi pensaban que no las iban a probar…

Llegaron los días después de la navidad. Todo volvió a la normalidad y entonces pudieron disfrutar de ser probadas, saboreadas y comidas con felicidad por aquella señora y los otros habitantes de la casa.

Porque tenéis que saber que… si alguien quiere comer algo dulce, es decir, si a ti que me escuchas te apetece comer algo dulce… realmente, pocas cosas son tan sabrosas y sanas para el cuerpo como una fruta fresca. Las frutas te aportan muchas vitaminas, minerales y fibra, esenciales para que tu cuerpo funcione bien y después puedas saltar, bailar y jugar lleno de energía y vida. En cambio, los dulces artificiales como las golosinas no te aportan nada y, por el contrario, dificultan que tu cuerpo se mantenga sano y funcione bien. Así que come fruta todos los días y mantén los otros tipos de azúcar a raya, comiéndolos solo en ocasiones especiales.

Y como decimos siempre, cuento contado, ya se ha acabado.