L’elefanta, el lleó i el pingüí sopen junts | Versió en valencià

Aquesta és una historia bonica, una que parla d’una elefanta famolenca, d’un lleó famolenc i d’un pingüí famolenc. Vosaltres us heu sentit famolencs alguna volta? Us imagineu aquests tres amb molta gana? Doncs us ho conte perquè va ser molt divertit.

Resulta que cadascun d’ells es traslladava de casa i es van trobar pel camí de casualitat. L’elefanta havia viscut molts anys en un bosc tropical de l’Índia, el lleó en la sabana d’Àfrica i el pingüí en la gelada Antàrtida. Caminant caminant es van trobar i es van fer amics. L’elefanta els parlava del bosc on havia viscut molt de temps. Deia que tenia més arbres que estrelles en el cel i que s’ho passava molt bé jugant amb la seua família. Per la seua banda, el lleó contava que a la sabana durant el dia feia mooolta calor, que allí tothom el respectava i que això el feia sentir poderós. Per últim, el pingüí els explicava que sa casa era totalment blanca, preciosa i que a ell li encantava jugar amb els seus germans. Després d’una bona estona de xarrar, els va entrar fam i van pensar en una idea que els va posar als tres molt contents. Sabeu el què era? Sopar junts!!!

Però… de seguida van veure que això era més complicat del que creien.

̶ A mi em venen de gust herbes, arrels, flors i fruites  ̶ va dir l’elefanta.

̶ Jo vull carn… i si es de nyus o d’antílops millor  ̶ va dir el lleó.

̶ Doncs jo em menjaria ara un peixet, calamars o una mica de krill  ̶ va dir el pingüí.

El panorama estava difícil: no hi havia manera de que ningú dels tres volgueren menjar-se el que els altres oferien per a sopar. Afortunadament, i veient que els ànims s’acaloraven, l’elefanta proposà una negociació, es a dir, una idea per a que tots pogueren gaudir del menjar amb alegria. La idea era: I si compartien en la mateixa taula tots els menjars i cadascun agafava el que li abellia?

Tic tac tic tac… es va fer un silenci llarg i incòmode……tic tac tic tac… fins que el lleó va moure el cap dient que sí amb un somriure i el pingüí va afegir:

̶ Val, quan jo tindré els meues peixets, us ajudaré a vosaltres a buscar lo vostre.

I així va ser. Cadascun d’ells va anar en busca del seu sopar i si el trobava molt prompte, ajudava a l’altre trobar-lo. Per fi, va arribar el moment de seure’s a sopar. Junts i envoltats del seu menjar es van donar conter de que, el menjar, lluny de separar-los, els havia apropat més un de l’altre.

̶ M’encanta estar amb vosaltres, amics!  ̶ va dir el lleó amb la panxa plena i la veu tendra d’estima.

̶ Sí, a més aquest sopar ens ha fet veure que, encara que ens estimem, cadascú de nosaltres necessita un tipus de menjar diferent per a ser feliç i mantenir-se sa. ̶  va comentar l’elefanta mentre tots feien cara d’estar d’acord.

El lleó, l’elefanta i el pingüí van continuar sent amics i compartint sopars durant molt de temps.

D’aquesta manera, tu també has de saber que és molt important que respectes l’alimentació dels altres. Durant la teua vida, coneixeràs persones que mengen uns aliments i d’unes altres que els rebutgen: hi ha persones omnívores, vegetarianes, piscivegetarianes, macrobiòtiques, veganes i encara més. És molt bonic que hi haja acceptació entre nosaltres i enteniment… doncs només així, podrem fer-nos amics i gaudir-nos junts tant com ho van fer l’elefanta, el lleó i el pingüí.

I conte comptat, ja s’ha acabat.

La elefanta, el león y el pingüino cenan juntos | Versión en castellano

Esta es una historia bonita, una que habla de una elefanta hambrienta, de un león hambriento y de un pingüino hambriento. ¿Vosotros os habéis sentido hambrientos alguna vez? ¿Os imagináis a estos tres con mucha hambre? Pues os lo cuento porque fue muy divertido.

Resulta que cada uno de ellos se trasladaba de casa y se encontraron por el camino de casualidad. La elefanta había vivido muchos años en un bosque tropical de India, el león en la sabana de África y el pingüino en la congelada Antártida. Andando cada uno a lo suyo, se encontraron y se hicieron amigos. La elefanta les hablaba del bosque donde había vivido durante mucho tiempo. Decía que tenía más árboles que estrellas en el cielo y que se lo pasaba muy bien jugando con su familia. Por su parte, el león contaba que a la sabana durante el día hacía muuucho calor, que allí todo el mundo le respetaba y que esto le hacía sentir poderoso. Por último, el pingüino les explicaba que su casa era totalmente blanca, preciosa y que a él le encantaba jugar con sus hermanos. Después de un buen rato de charlar, les entró hambre y pensaron en una idea con la que se pusieron los tres muy contentos. ¿Sabéis qué era? ¡¡Cenar juntos!!

Pero… enseguida vieron que esto era más complicado de lo que habían creído en un principio.

̶ A mí me apetecen hierbas, raíces, flores y frutas ̶  dijo la elefanta.

̶ Yo quiero carne… y si es de ñus o de antílopes mejor ̶  dijo el león.

̶ Pues yo me comería ahora un pescadito, calamares o un poco de krill ̶  dijo el pingüino.

El panorama estaba difícil: no había manera de que ninguno quisiera comer lo que los otros ofrecían para cenar. Afortunadamente, y viendo que los ánimos se acaloraban, la elefanta propuso una negociación, es decir, una idea para que todos pudieran disfrutar de la comida con alegría. La idea era: ¿Y si compartían en la misma mesa todas las comidas y cada uno cogía lo que le apetecía?

Tic tac tic tac… se hizo un silencio largo e incómodo… tic tac tic tac… hasta que el león movió la cabeza diciendo que sí con una sonrisa y el pingüino añadió:

̶ Vale, cuando yo tendré mis pescaditos, os ayudaré a vosotros a buscar lo vuestro.

Y así fue. Cada uno de ellos fue en busca de su cena y si la encontraba pronto, ayudaba al otro a encontrarla. Por fin, llegó el momento de sentarse a cenar. Juntos y rodeados de toda su comida se dieron cuenta de que, la comida, lejos de separarlos, los había acercado más uno del otro.

̶ ¡Me encanta estar con vosotros, amigos! ̶ dijo el león con la barriga llena y la voz tierna de amor.

̶ Sí, además esta cena nos ha hecho ver que aunque nos queremos mucho, cada uno de nosotros necesita un tipo de comida diferente para ser feliz y mantenerse sano  ̶  comentó la elefanta mientras todos sonreían de acuerdo.

El león, la elefanta y el pingüino continuaron siendo amigos y compartiendo cenas durante mucho de tiempo.

De este modo, tú también tienes que saber que es muy importante que respetes la alimentación de los otros. Durante tu vida, conocerás personas que comen unos alimentos y otras que los rechazan: hay personas omnívoras, vegetarianas, piscivegetarianas, macrobióticas, veganas y aún más. Es muy bonito que haya aceptación entre nosotros y entendimiento… pues solo así, podremos hacernos amigos y disfrutarnos juntos tanto como lo hicieron la elefanta, el león y el pingüino.

Y cuento contado, ya se ha acabado.